Pateando...: Pedraforca pel coll de Verdet

Ens anem al Pedraforca!!!!!!!!!!!!!!!!
El Pedraforca és una de les muntanyes més maques i emblemàtiques dels Pirineus i la pujada pel coll del Verdet és la via més típica i la mes concurrida,sembla la Rambla de Barna. La ruta no és del tot fàcil i a part de presentar algun pas delicat durant la grimpada, cal estar mínimament preparat i no perdre en cap moment les marques que ens indiquen el camí.
La ascensió comença al Mirador de Gresolet, on s'agafa un camí que en uns 15 minuts ens portarà fins al refugi Lluís Estasen.

Planegem per darrere del refugi al temps que anem veient sota nostre la pista que hem deixat i que condueix fins El. Travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la gruta de les Orenetes que és l'inici de la forta pujada del canal del Verdet.
A partir d'aquí s'ha de prendre amb calma perquè el desnivell és important i l'ascensió es fa bastant dura. El sender va fent zig-zag per intentar suavitzar una mica la dura pujada. Tot i això, l’esforç és molt alt.
A la nostra esquerra veiem la vertiginosa vessant nord del Pedraforca, per on pugen els escaladors. Una mica més d'esforç i arribem al coll del Verdet.

Aquest és un lloc ideal per descansar i agafar forces per la grimpada final, tot i que en dies de vent aquí encara bufa amb més força. S'observen les dues vessants i tant a una com l’altre, el paisatge és molt maco. És una grimpada costant fins el Pollegó Superior del Pedraforca.

És la part més divertida de tota l'ascensió, encara que també la més perillosa ja que presenta algun pas delicat. Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg del canal de roca i per tant, hem d’intentar no perdre-les en cap moment ja que ens indiquen el millor lloc per on passar. Cal ajudar-se de les dues mans i prestar atenció per no tirar pedres a baix. Després d'una estona de grimpada arribem a un cim, després a una altra i finalment, al Pollegó Superior on gaudirem d’una excepcional vista sempre que la meteorologia ens ho permeti.

Per baixar, el camí millor és fer-ho per l'Enforcadura ja que pel lloc on hem pujat ens toparíem amb tota la gent que puja. Per anar cap a l’enforcadura, seguim una canal des del cim que ens conduirà directament al punt més alt de l'Enforcadura. Aquesta canal, no presenta cap tipus de dificultat.

A partir d'aquí, ens trobem en plena tartera i hem de baixar vigilant ja que hi ha llocs on podem relliscar amb facilitat. Al final de la tartera, entrarem al bosc i ens trobem un camí molt pla, que ens conduirà de nou al refugi Lluís Estasen i d’aquí al cotxe pel camí que ja coneixem.
Deixem l'enllaç del wiki:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6809927